L’elaboració d’un cens definitiu de cims de més de 3000 metres ha sigut durant dècades motiu d’interès per la gent i administracions vinculades amb els Pirineus. Dins del cicle de conferències i xerrades gratuïtes al Camp Base que acompanya la celebració del Festival, el divendres 21 vam rebre als membres de Sostremetries, una iniciativa nascuda a la confluència de dues passions: la muntanya i la topografia. El grup, constituït en associació i compost per cinc professionals de la topografia, té l'ànim de divulgar el seu ofici tot actualitzant dècades de mesures que han quedat enrere pels avanços tecnològics i metodològics o altres consideracions alienes a la pròpia topografia. Una part de la seva tasca es fa, òbviament, sobre el terreny als cims mateixos, satisfent aquesta passió muntanyenca, amb eines d’alta precisió per obtenir milers de dades que són ordenades i interpretades per elaborar les seves conclusions.

Al Festival van presentar els resultats recents d’un dels seus projectes en marxa, The Pyrenean 3000ers, primera llista creada amb mitjans topogràfics de precisió, com el LIDAR, una tecnologia òptica de teledetecció per mesurar distàncies, a l’estil d’un radar o sonar, però utilitzant llum. Un projecte que està reverberant en mitjans, administracions públiques i muntanyencs, del que van presentar la metodologia i criteris que segueixen per dur-lo a terme, i la feina darrera els titulars. Una classe magistral pels no iniciats i una posada al dia per qui conceptes com “prominència” no resulten aliens. Aquesta, que és el desnivell mínim que cal descendir des d’un cim per arribar a qualsevol altre cim de cota superior, i fixada en un mínim de 10 metres els anys 90 —fet no exempt de debat—, no és l’únic, però sí el criteri clau, per dictaminar què és un cim. D’aquí, vam conèixer l’exclusió de “falsos cims” com el Pico Maldito i la Tuca de Culebras, o “l’ascens” de dos nous cims “invisibilitzats” a la categoria de tresmil. Una tasca amb la que també identifiquen els colls sobre els quals es sosté el concepte de prominència,  corregeixen errors i precisen l’altura mesurada de cada cim que visiten, amb aquest sistema d’alta precisió que redueix les antigues disparitats de metres, a centímetres o mil·límetres.

El projecte The Pyrenean 3000ers segueix amb la revisió d’uns 85 cims de més 3000 metres del Pirineu durant aquest 2025 i l’any que ve, que més enllà del que és estrictament mesurable, suggereix debats, tant dins de la pròpia comunitat topogràfica com des d'altres ámbits, al voltant de la quantificació de prominència —diferent en cada sistema muntanyós— i com aquesta acaba incloent a més o menys cims, alguns amb un bagatge social i històric, en un entorn que es pot beneficiar de la seva presència més enllà de criteris estrictament topogràfics.

Podeu estar al dia i seguir les seves evolucions a https://www.instagram.com/sostremetries